l encara pensàvem que la cosa no aniria a pitjor? Ingènues…

A Catalunya la bretxa salarial per gènere, és a dir, la diferència del salari que perceben els homes de més per desenvolupar una mateixa feina que una dona, amb la mateixa formació i utilitzant les mateixes hores per dur a terme la mateixa tasca, és d’un 26% de mitjana (l’any passat se situava en un 25,1%), percentatge que arriba al 37,4% en ocupacions menys qualificades. A Espanya, en global, sembla que estan una mica millor, la bretxa general se situa en un 23,3%, l’any passat en un 24%. IMPRESSIONANT, si continuem així, les dones pagarem per treballar.

Aquestes dades, des d’altres punts de vista, encara són pitjors. Una de les coses que diu l’últim informe del Confederal de la UGT és que, entre el 2010 i el 2014, el salari mitjà anual de les dones es va incrementar en 9,60 €, mentre que el dels homes ho va fer en 247,50 €.

A mesura que les dones ens fem grans, la bretxa salarial creix per la nostra dedicació a la cura de la família. Recordem que encara la ciència no ha aconseguit que els homes estiguin embarassats, ho entenem? L’edat reproductiva marca un ‘stop’ en la vida laboral de les dones: tenir fills és un factor d’abandonament laboral, mentre que en els homes augmenta la taxa d’ocupació. Les dones que fem jornades parcials tripliquem en aquesta ‘opció’ el sector masculí. De mitjana, les dones que tenim un contracte indefinit cobrem quasi 7.000 € anuals menys que els homes, això és una bretxa del 24,47%.

És un dret reconegut per llei la igualtat salarial i la no discriminació retributiva, però sembla que a ningú no li interessa fer-la complir. Així són les coses, i hem de seguir treballant per canviar-les. La realitat només és una, les dones tenim millor educació i estem més formades. La realitat continua, les dones seguim dedicant-nos a la cura de familiars, siguin menors o majors. La corresponsabilitat, un somni. I el que és més curiós… és un fet demostrat estadísticament, que si es complís la utopia del dret a la igualtat salarial i a la no discriminació retributiva i que els salaris depenguessin de la productivitat de les persones: educació, experiència, ocupació, categoria professional, tasques… una dona que actualment està patint una bretxa salarial per gènere  d’un quart del seu salari, en realitat, cobraria més.

Des de la UGT de Catalunya demanem incentivar la negociació de plans d’igualtat a les PIME, demanem una llei de transparència salarial i la derogació de les reformes laborals, valoració dels llocs de treball amb perspectiva de gènere, lleis de parentalitat i l’increment pressupostari en matèria d’igualtat. Recorden que el que patim durant la vida laboral, ho paguem a la jubilació: dones jubilades més pobres. Diguem prou! Per una feina sense discriminacions: #somdrets #somlluita #somugt!