Sona el telèfon…

– Mama (ella plora, no pot parlar; la mare s’angoixa, té el cor accelerat)… ho ha tornat a fer. La sort és que la nena dormia aquesta vegada. No et preocupis, estic bé. Només m’ha fet un trau a l’ull, trencat el llavi i un cop a la panxa. Gairebé ja no em fa mal. Ha tingut un mal dia a la feina. Després de fer-ho m’ha demanat perdó, que no ho tornarà a fer i ha marxat al bar. (Un silenci, s’escolta la respiració entretallada, explota a plorar una altra vegada. La mare encara no parla.)

– Filla…vine a casa. Això no pot continuar, hem de denunciar-ho.

– No!!!!!!!! –exclama. No pot parlar, només plora- mama, ha dit que si t’ho explicava, si ho explicava a algú… ens mataria… és bona persona, segur que quan li solucionin el problema a la feina això no passarà més.

– Filla… vine…

L’endemà, el titular del diari anuncia que ha estat assassinada a mans de la seva parella, davant de la filla de 6 anys. Els veïns diuen que no sabien res, que ell semblava bona persona i ella era una gran dona. La mare està ingressada arran d’un atac d’ansietat, havia parlat amb la filla tot just feia una hora. No la veuria mai més.

Aquest podria ser el final de la vida, de la història, amb mil variants, de moltes de les dones que ara mateix estan sent maltractades per aquells que diuen que les estimen.

A més de la violència que pateixen les dones a l’entorn de la relació de parella, i que inclou tant el dany físic com el psicològic, i que arriba fins a la privació de la seva pròpia existència, les dones són víctimes a tot el món d’altres actes de violència masclista, la violència sexual, l’econòmica, la mutilació genital i l’assetjament tant en la seva vida privada com en l’àmbit laboral. Amb aquests actes criminals es priva les dones del dret més essencial, el de la pròpia vida, a més del dret a la llibertat i la igualtat tant en la vida privada com en la pública.

Aquesta xacra social no només no s’acaba, sinó que en el que va d’aquest 2016 ha incrementat respecte als dos últims anys. Les denúncies per violència de gènere han augmentat un 13,4% el segon trimestre d’aquest any.
Un total de 33.593 dones apareixen com a víctimes de violència de gènere, un 8,8% més que el 2015. Durant el segon trimestre de 2016, els òrgans judicials espanyols van dictar un total de 12.162 sentències penals en l’àmbit de la violència de gènere, el 64,4% (7.836) d’aquestes sentències van ser condemnatòries, que es tradueix en un increment de dos punts respecte a les sentències condemnatòries dictades en el mateix trimestre de 2015, que van representar un 62,4% del total. Tot i aquest augment, és evident que no n’hi ha prou per acabar amb els assassinats.

Segons un estudi conjunt de l’Observatori contra la Violència Masclista i de Gènere i del CGPJ, 4 de cada 5 cinc dones assassinades per violència masclista no havien denunciat prèviament. Segons aquest organisme, aquestes dades evidencien la necessitat de “continuar sensibilitzant la societat que es tracta d’una qüestió d’índole pública i no merament privada”. Aquesta xacra social actua en la intimitat de la família, en soledat, sense testimonis. En el 76,6% de les sentències estudiades, ningú no va presenciar els maltractaments i també expliquen que el lloc habitual dels crims és el domicili comú tant del maltractador com de la víctima en un 55% dels casos. El Poder Judicial, que revela que solament el 15% dels crims es cometen en un espai públic, argumenta que el patró que segueixen els assassins és el mateix per evitar que hi hagi testimonis. És a dir, busquen llocs amb molt “aïllament i en els quals disminueixen les possibilitats de defensa per part de la víctima”. Demanem reformes legals i aplicar la llibertat vigilada als agressors des del moment en què una dona denuncia maltractaments. És el moment de més risc perquè és quan es produeixen les represàlies més greus.

Les dades són esfereïdores, i demostren que les actuacions administratives, les lleis actuals i els protocols amb què es treballa són insuficients per evitar que les dones continuïn sent assassinades. 39 dones menys en el que va d’any i 5 casos en investigació. La UGT considerem urgent, i exigim al Govern, un Pacte d’Estat contra la violència de gènere amb l’objectiu prioritari d’eradicar la violència contra les dones.

Aquest divendres, 25 de novembre, les treballadores i els treballadors, el conjunt de la societat, hem de fer sentir el nostre rebuig a la violència contra les dones i participar en els diferents actes i manifestacions que s’organitzin, per manifestar el nostre compromís amb l’eradicació de la violència masclista… perquè ens volem vives!!!!

Mar Vázquez Oliveros, secretària d’Igualtat i d’Afers Socials de la UGT de Tarragona i delegada territorial al Baix Penedès. (Article publicat a Diari Més 24/11/2016)