La UGT de Catalunya denuncia que el nou model del transport sanitari, en funcionament ja arreu del territori català, ha suposat una important regressió en les condicions de treball dels treballadors i treballadores del sector i en els usuaris i les usuàries. El CatSalut, i per descomptat el SEM, havien d’esmerçar esforços per garantir que el nou model entrés en funcionament en unes condicions òptimes. No ha estat així.

 Una de les premisses més importants del nou concurs era la creació de nous llocs de treball. Des que s’implementaren el 14 de gener els últims lots (les divisions territorials en què s’ha fraccionat Catalunya per a les diferents licitacions del transport sanitari), ja han estat acomiadats 10 professionals, i tampoc s’ha renovat el contracte a aquells que estaven en pràctiques, després de 2 anys d’antiguitat en aquesta modalitat. A més, els que surten dels instituts es veuen forçats en molts casos a desplaçar-se, en alguns casos, fins a 100 quilòmetres del domicili al lloc de treball.

Les condicions dels equipaments i les instal·lacions que té la plantilla actualment tampoc són les adients:

Els nous vehicles són completament diferents als anteriors, i la immensa majoria dels professionals que han entrat de guàrdia del primer dia  ho van fer sense fer les pràctiques necessàries. En dos mesos s’han produït cinc accidents amb els nous vehicles.

Els professionals també han entrat de guàrdia el primer dia amb un equipament electromèdic diferent, sense fer les hores de formació oportunes, amb el perill potencial per als usuaris que aquest desconeixement suposa.

Els nous vehicles VIR (dotats només amb un metge i un tècnic) parteixen sense protocols d’actuació i inicien la seva activitat sense tenir clares les seves funcions. Els tècnics d’emergències sanitàries i metges que en formen part han iniciat el primer torn, i els successius, sense tenir clar què fer i com fer-ho.

Pel que fa a les bases, algunes d’elles no s’han començat a edificar, i moltes no disposen de vestuaris, dutxes, guixetes, espais per menjar, etc.

D’altra banda, el transport sanitari no urgent també paga les deficiències d’aquest nou model. Aquesta era la “clau econòmica del concurs” per a les empreses adjudicatàries. El mateix concurs diu que hi ha d’haver un nombre de vehicles per lot, però enlloc fixa que no es puguin treure les unitats d’un lot per utilitzar-les a un altre, o que aquests vehicles no puguin dur pacients de mútua i del CatSalut alhora. Vuit dels deu treballadors que han estat acomiadats ho han estat per “causes productives”. I no descartem que el degoteig d’acomiadaments continuï.

Aquest desgavell perjudica enormement els usuaris i les usuàries del transport sanitari no urgent. Aquests canvis alhora de programar els trasllats dels pacients no es fan en clau qualitativa, sinó seguint el criteri de benefici econòmic que creguí oportú l’empresa contractada. El resultat és un increment de les demores del servei. La situació és pitjor allà on s’han ajuntat les rutes d’una empresa en diversos lots, servei que abans efectuaven varies empreses diferents: es donen casos de personal amb ansietat i baixes per depressió, així com el descontent -amb casos d’agressions verbals i intimidacions- dels usuaris.

La situació del transport sanitari no urgent és tan dantesca que en alguns casos una ambulància que trasllada diversos pacients passa de llarg de l’hospital al que van fins a dues o tres vegades, simplement perquè l’empresa els hi indica que abans d’aturar-se han de recollir un usuari nou en una altra població o municipi.

La UGT de Catalunya denuncia que la direcció del SEM ha convertit aquest servei en un nou model de ‘paqueteria sanitària’, primant el model d’eficiència privada abans que no pas el sanitari.