La situació a la sanitat pública catalana és preocupant. I a Lleida encara més. Així es desprèn de la ‘Diagnosi de la sanitat pública’ presentada aquest mes per la UGT de Catalunya. La nostra demarcació no disposa de professionals en totes les àrees mèdiques, compta amb unes llistes d’espera interminables i continua latent la manca de treballadors i treballadores.
Segons l’informe presentat pel sindicat, Lleida té centres hospitalaris que compten amb més de 250 dies d’espera. Unes xifres que s’han anat incrementant arran de la crisi de la Covid-19 i que encara podrien créixer més després de l’estiu, amb l’aturada per vacances dels treballadors i treballadores sanitàries i les baixes mèdiques per coronavirus.
I no podem oblidar el col·lapse que viu l’atenció primària, clau en l’inici d’un procés mèdic. En aquest sentit, l’atenció primària necessitaria avui dia 1.235 milions d’euros més del que s’està invertint. I és que segons l’OMS, un 25% del pressupost sanitari s’hauria de dedicar a l’atenció primària, i a Catalunya només se’n destina un 16,8%; el que suposa una sobrecàrrega de treball i que les funcions s’alenteixin.
“Ens preocupa molt que la nostra salut estigui en mans de la sort, ja que la nostra vida depèn que se’ns faci una diagnosi aviat i ens ho facin tot en temps i forma, abans que ens passi alguna cosa. Incidint directament en el patiment de les persones. A més, si t’has d’esperar, suposa que t’hagis de medicar pel dolor sense tenir una diagnosi clara”, ha apuntat Bea Bonilla, secretària general de la UGT-Serveis Públics de les Terres de Lleida.
“Tenim un col·lapse molt important en la sanitat lleidatana, que comporta que la gent que pugui pagar-ho aposti per l’atenció privada, per ser atesos abans i evitar les llargues cues d’espera. Tot i que les mútues també acabaran col·lapsades”, ha apuntat José Luis Aguilà, secretari general de la UGT-Terres de Lleida. I ha afegit: “Exigim aconseguir una sanitat real, universal i del segle XXI, no del segle XIX com moltes vegades se’ns està tractant”.
Important augment d’alts càrrecs
Una altra dada rellevant d’aquest informe és l’important augment dels alts càrrecs en la sanitat catalana. En aquest sentit, Catalunya ha passat de tenir 143 alts càrrecs l’any 2018, als 344, l’any 2019. Una despesa en sous que es podria haver revertit en 700 contractes d’infermeria.
En aquesta mateixa línia, Catalunya és la comunitat que menys inverteix en el seu personal (només un 36,6%). Fet que provoca que la plantilla aposti per altres destinacions i no vulguin quedar-se al territori a treballar. Els baixos sous, molt diferents als que es paguen a Europa, i les nefastes condicions laborals, comporten també una fuga de talent important. Tot i que paral·lelament, els treballadors i treballadores sanitaris estan cada dia donant el millor d’ells, per oferir el millor servei, i mantenir un nivell d’atenció excel·lent, tot i que l’administració no els reconegui aquesta tasca.
“Aquest és el model sanitari que els diferents Governs han anat consentint”, ha apuntat Bonilla, qui assegura que el “Govern de la Generalitat aposta per un model compartit, entre el sector públic i concertat. Una fusió a la qual no ens hi negarem, sempre que es destinin més recursos (o almenys els mateixos) a les dues bandes, ja que els números demostren que s’estan invertint més diners a la concertada”.
Per tots aquests motius, la UGT de Catalunya exigeix el manteniment del dret bàsic i fonamental a la sanitat per a tots els ciutadans i ciutadanes, i a ampliar la cartera de serveis; la reversió de les privatitzacions i la garantia d’una sanitat en què la governança sigui 100% pública; reduir la rotació laboral; implementar un pla de xoc per reduir les llistes d’espera i la pressió assistencial; incrementar i millorar la coordinació entre els serveis socials i els de la salut; i millorar qualitativament les condicions laborals de tots i totes les professionals de la sanitat, entre altres aspectes.