Malgrat les interpretacions cofoistes i electoralment interessades de part del govern central sobre la suposada recuperació econòmica, la realitat que és molt tossuda, ens demostra que, cas d’existir, no arriba amb la suficient intensitat a les classes populars. Hi ha massa persones a l’atur, massa gent que corre el perill de no trobar mai més feina, massa gent que està perdent l’esperança. La nostra responsabilitat com a representats dels treballadors i treballadores, fa que els sindicats no puguem obviar aquesta situació a l’hora de valorar qualsevol iniciativa econòmica que impliqui incrementar les possibilitats de generació d’ocupació al nostre territori. Ens sembla que això no pot sorprendre a ningú.
Arran de l’anunci de la possible implantació a Lleida de noves superfícies comercials s’ha encetat un debat abrandat i força polèmic respecte de quin hauria de ser el model de desenvolupament comercial que s’escau a la nostra ciutat. Un debat, que per cert apareix i desapareix episòdicament de la plaça pública sense tancar-se mai del tot, coincidint sempre amb l’aparició de notícies sobre el suposat interès d’aquesta o aquella gran superfície per instal·lar-s’hi, tot i que de la crisi ençà semblava haver-se apaivagat del tot.
En tot cas, ja que s’ha reobert amb tanta polseguera, ens sentim en l’obligació de fer-hi, modestament, un seguit de consideracions, amb l’ànim de ser constructius.
CCOO i la UGT som ferms defensors del model de comerç de proximitat, com un dels elements primordials per a la cohesió social dels nostres municipis. Ho hem demostrat al llarg dels anys a Lleida i a la resta del país. Ara bé, des del nostre punt de vista, això, no significa que l’esmentat comerç no pugui ser compatible amb altres tipus d’activitat comercial. Si estan ben ordenades, amb criteris que facin prevaldre l’interés social, poden complementar-se i, per tant, augmentar l’activitat econòmica de la ciutat i del seu entorn.
Davant de les xifres de generació d’ocupació que utilitzen els diferents projectes, ens preocupa molt més la qualitat que la quantitat dels llocs de treball. Tot i que la quantitat de la que es parla no és, ni molt menys, menyspreable. Hi ha exemples recents al nostre entorn, d’empreses que han fet acomiadaments i poc després han tornat a ocupar els llocs de treball dels acomiadats en unes condicions més precàries.
Des de la nostra vessant i de manera genèrica, ens sembla que per tenir un comerç de qualitat que generi nova activitat econòmica cal establir i respectar unes normes laborals justes i adequades a la capacitació i professionalitat dels seus treballadors i treballadores. Perquè això sigui així, s’han de respectar els convenis laborals i incloure-hi els elements de formació necessaris per garantir una atenció correcta als potencials clients. Estem parlant de llocs de treball que són de cara al públic i que incideixen de manera directa en la percepció de la qualitat que en rep el client. Fer-ho depèn de la voluntat i l’autoestima col·lectiva del conjunt de la ciutadania i en particular de les entitats patronals i sindicals.
Diversificar l’oferta comercial, fer-la atractiva davant d’altres ciutats pot servir per dinamitzar la resta del sector serveis i de turisme. Tot forma part d’un pack que sovint ve parlant-se en termes de marca. La marca Lleida pot i ha de consolidar-se, des de la varietat i la qualitat d’oferta del conjunt dels nostres sectors econòmics. Per construir-la, ens sembla necessari i convenient que hi hagi debat. Ara bé, quan aquest debat es contamina en excés d’interessos partidistes, com sembla que està passant en l’actualitat, el més probable és que s’acabi tancant de nou en fals. Vivim temps convulsos, temps de crisi, temps d’oportunitats que passen i que pot ser que no tornin. Des del nostre punt de vista, això seria un error fatal que no ens podem permetre.
Juan Castro, Sec. Gral SMC UGT Lleida, Paqui Moral, resp. Comerç CCOO Terres de Lleida, Núria Solé, Sec. Gral. UGT Terres de Lleida i Jaume Sellés, Sec. Gral. CCOO Terres de Lleida