Aquest és el lema amb el que les centrals sindicals UGT i CCOO ens presentem enguany al 1er de Maig, el dia dels treballadors i les treballadores. Però no només és un lema, es tracta d’una recepta que ben aplicada ens treu a totes i tots del pou econòmic en el que ens han posat des del 2008.
Hi ha mes feina a la comarca, però també hi ha molta més pobresa, i és que gairebé la nova contractació que tenim al Vallès Oriental és temporal, i una part important d’aquesta és temps parcial. Aquesta contractació no genera salaris suficients per tenir una vida digna, provocant per primera vegada des de la transició la figura dels treballadors pobres. Sempre hi ha hagut qui ha tingut mes o menys problemes per arribar a final de mes, la diferència radica en aquells salaris amb els que és impossible, facis el que facis, arribar a final de mes, salaris que obliguen a demanar ajut als serveis socials.
Algunes forces polítiques que han intentat fer alguna cosa per pal·liar aquesta situació han impulsat, o han intentat impulsar, mesures complementàries (ajuts a l’habitatge, alimentaris, …). Però ja ho dèiem, la millor política social és treball digne i drets. És evident que calen mesures que garanteixin que ningú hi viu a la misèria, i menys si té feina. Però demanem a aquelles forces polítiques sensibles amb aquesta situació un impuls definitiu al salari mínim professional, al nostre país, res que estigui per sota dels 800 euros dona per tenir un nivell de vida mínim, i d’aquí taula rasa i amunt.
També s’ha aconseguit frenar part dels nocius efectes de la reforma laboral, molts convenis col·lectius han estat signats pel que han millorat condicions de treball, entre els actors implicats, sindicats i patronals. Pel que és una sorpresa, lamentable, sentir a forces polítiques que ens els seus documents de pacte parlen de fer predominant el conveni d’empresa per sobre del provincial, autonòmic o estatal. Hom és sabut que aquesta és la fòrmula ideal per rebaixar condicions laborals. Dividir es vèncer, i els amics/gues de les grans empreses ho saben, aquesta mesura seria nefasta.
Les petites i mitjanes empreses vallenques ho saben. La gent ha de cobrar més i ha de tenir feines més estables. Això mobilitza la roda del consum, i d’aquesta forma encara es genera més ocupació, no tot s’aconseguirà exportant. Però n’hi ha altres interessos. Les pensions les sostenen les nostres nòmines, tant treball precari posa en risc les pensions.
A la contra, assistim sorpresos a noves dades que indiquen que aquells que tenen les rendes més altes al llarg d’aquesta crisi l’han augmentat, i que alguns dels que deien que la crisi havia arribat per que havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats son els que ara apareixen als papers de Panamà.
CCOO i UGT hem resistit un sexenni d’atacs sense treva, als nostres drets, als interessos de la gent treballadora a la que representem, i fins i tot, al que nosaltres signifiquem i a les nostres organitzacions. Però el darrer període d’eleccions sindicals ha mostrat que continuem tenint la confiança dels treballadors i les treballadores de la nostra comarca. Entre tots dos representem a gairebé el 90%. Això, a banda d’un motiu d’orgull, és una enorme responsabilitat. I és per això que continuem apostant per la unitat d’acció davant les institucions i les patronals. Junts som molts i moltes, la gran majoria de la societat a casa nostra. Continuem apostant per pactes que duguin compromisos ferms per la reindustrialització del Vallès Oriental, no pot ser que deixem de fabricar per només emmagatzemar. Però també per la educació i la formació. Posem-nos seriosos, a l’Oriental tenim oportunitats clares de sortir de la crisi reforçats. Només si treballem plegats administracions, patronals i sindicats. Altres fotografies i projectes són només pantomima.
Amb un record per a els que pitjor ho passen, acabem l’article. En la memòria i la desvergonya europea quedaran els refugiats que intenten arribar a les nostres fronteres. La Central Europea Sindical, a la que pertanyem, realitza dia rere dia accions per modificar aquesta situació, però la Unió Europea està en mans de qui ens volen pobres a tots, no només als refugiats. Que no ens divideixin. Junts, plegats, millorem.
Feliç primer de maig, ens veiem a les 12h a Via Laietana a Barcelona. Tenim motius per manifestar-nos, Treball Digne i Drets!
Oscar Riu i Garcia Gonzalo Plata
Secretari Comarcal Secretari General
UGT Vallès Oriental CCOO Vallès Oriental Maresma