El sector siderometal·lúrgic de Lleida fa una crida a la vaga els dies 22 i 23 de novembre

rdp-metall-anunci-vaga-17112022El sector del metall a Lleida ja no pot més. Els treballadors i treballadores afectats es neguen a continuar sent el “patito feo” de Catalunya i volen reconduir la seva situació. Avui dia, són una de les plantilles que més hores treballen a final de mes i de les que menys cobren. Ara, amb aquesta vaga volen que se’ls escolti d’una vegada per totes.

Els sindicats plantegen demandes molt clares, segons ha explicat Bernardo Fuertes, secretari d’Acció sindical de la UGT-FICA de Catalunya: “Augmentar el salari un 12% en els propers tres anys, amb una clàusula de revisió anual; reduir la jornada laboral, i deixar sense efecte la clàusula d’absorció i compensació; a més de revisar els permisos laborals i en matèria de conciliació laboral”. Unes demandes en les quals els sindicats han tingut en compte també l’empresa i la situació econòmica que viu el país a dia d’avui.

“El conveni del metall a Lleida -que afecta unes 13.000 persones i unes 1.200 empreses– és el més baix de tot l’Estat i això no ho podem seguir permetent”, ha apuntat Xavier Perelló, secretari general de la UGT-FICA de les Terres de Lleida.

Aquest mateix dijous a la tarda hi ha previst un acte de mediació entre la Patronal i els dos sindicats majoritaris per buscar una solució al conflicte, tot i que hi ha poques esperances d’aturar la vaga. “La Patronal no vol negociar, i els volem avisar que si arribem a la vaga, les demandes canviaran i ja no seran les mateixes, sinó que aniran a més”, ha apuntat Perelló.

Les dues jornades de vaga estan previstes pels dies 22 i 23 de novembre. A més, pel proper dimarts, dia 22 de novembre, també hi ha convocada una manifestació, en la qual s’esperen milers de persones provinents d’arreu de Catalunya, per protestar contra la greu situació que viu el sector.

Manca de mà d’obra
La precarització del sector del metall està suposant que la gent no vulgui anar a treballar i les empreses el sector tenen una important manca de mà d’obra. “Tenim experiències anteriors similars, com per exemple el sector del camp, i no volem tornar a tenir una problemàtica així”, apunta Perelló. És per això, que tant UGT com CCOO opten per donar-li prestigi al conveni i recuperar la dignitat.

A més, avui dia hi ha molta gent formada que es nega a treballar en aquest sector, tot i la manca de mà d’obra qualificada, pels baixos sous que percebran. Com a dada, un oficial de primera del sector del metall està cobrant 17.460 euros a l’any.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*