El Congrés dels Diputats, va aprovar el text definitiu de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), després de la votació de les esmenes provinents del tràmit parlamentari en el Senat.
El text es queda curt com a base per a la reforma integral que necessita el sistema universitari espanyol. La UGT defensem des de fa temps, que per a aconseguir els objectius de qualitat, modernització i internacionalització d’aquest sistema és necessari un gran “Pacte per a la Universitat”, amb participació i representació de tota la comunitat universitària, que doni una solució eficaç i eficient als problemes que presenta el sistema.
Aquesta Llei, al nostre criteri, només respon a l’obligació, imposada per la UE, de “Reforma integral del sistema universitari”, atès que en les qüestions que afecten les condicions laborals del personal de les universitats, no s’ha produït cap mena de negociació.
Les Universitats, sobretot en l’última dècada, han retallat els drets dels seus treballadors i treballadors de manera brutal i a més, han cercat mecanismes per a abaratir els costos de personal, malversant la Llei i/o incomplint-la, de forma que la precarietat resultant ha superat en molt el problema creat per limitacions en les taxes de reposició, i amb aquesta Llei orgànica s’ha perdut l’oportunitat de revertir aquesta situació.
Les Universitats es veuen obligades a reduir la temporalitat, com a mínim, entre el seu personal al 8%, però l’exclusió d’algunes de les figures docents i investigadores d’aquest còmput, ens porta a malpensar, que en el cas d’aquest col·lectiu, la taxa de temporalitat real es podrà situar entorn del 20%.
No ens sembla adequada la configuració del sistema d’accés a la carrera professional del professorat, l’eliminació de la figura de l’Ajudant i l’escassetat d’ajudes predoctorals, que poden donar lloc al fet que només aquells privilegiats que puguin permetre’s un doctorat, accedeixin a aquesta.
NO veiem mesures en la Llei per erradicar la contractació en precari, els mecanismes implantats, transitoris en la seva majoria i l’eliminació del requisit d’acreditació per a Ajudant Doctor, podrien ser una solució, però, al mateix temps, es creen un gran nombre de figures de caràcter temporal que podrien arribar a convertir-se en les pròximes figures precàries.
No compartim les noves prerrogatives que es concedeixen als rectorats, en la composició del Consell de Govern i la possibilitat de contractació laboral eventual i l’augment de la participació de l’estudiantat en el govern de la universitat, que menyscaba la representació del personal d’Administració i Serveis i del professorat temporal.
D’altra banda, són molts els temes que deixa per a desenvolupament reglamentari, com la regulació de la conciliació de la vida professional i personal, el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, les polítiques per a la igualtat de gènere, l’atenció a la inclusió i a la diversitat, encara que per a aquests últims sí que s’estableix algun mecanisme.
Valorem positivament altres aspectes continguts en la Llei, com per exemple, l’èmfasi que la funció docent, com a pilar fonamental de la universitat pública, els sistemes de Ciència Oberta i Ciència Ciutadana, la instauració dels ensenyaments virtuals i híbrids; l’obligació que s’imposa al propi Govern de regular l’Estatut del PDI, en el termini de 6 mesos, per això cal que es constitueixi definitivament la Mesa Sectorial d’Universitats estatal.
Per contra, es perd l’oportunitat en aquesta Llei de regular aspectes veritablement nocius per al sistema, com la possibilitat de desburocratització de l’activitat docent i investigadora, l’eliminació de reintegrament de les beques dels estudiants, i la instauració de responsabilitats i/o sancions en cas d’incompliment de les seves disposicions.
Estarem atents al seu desenvolupament reglamentari i normatiu així com exigents en les matèries subjectes a negociació.