Una nova normalitat, no pot significar una nova precarietat

La crisi sanitària produïda per la pandèmia de la Covid-19 ha deixat palesa les moltes febleses que tenen les estructures socials i econòmiques de la nostra democràcia. De la mateixa manera que ha evidenciat que una de les nostres fortaleses són els grans actius humans que tenim a la societat.

Les experiències passades ens haurien de servir per construir les bases de les estructures futures, teixint una xarxa de cobertura social que sigui capaç de blindar els drets socials, civils i laborals de les ciutadanes i els ciutadans, i que faci front als preocupants nivells de pobresa i exclusió social que malauradament tenim.

Avui ningú gossa discutir que el desenvolupament econòmic ha de sustentar-se sota els fonaments d’un estat del benestar sòlid, amb uns serveis essencials que garanteixin uns nivells de vida digna per les persones. Ha quedat demostrat que un model econòmic basat en el creixement per al creixement, no només és profundament injust, és absolutament ineficaç.

Sense posar al centre de les decisions polítiques a les persones, desaprofitem el factor de competitivitat més important del nostre sistema productiu, i sense uns serveis públics forts i de qualitat, l’economia no té possibilitat de desenvolupar les seves capacitats, ni d’actuar com a palanca de transformació social. Hem de ser capaços de posar l’economia al servei de les persones i no com a fins ara, que les persones restin al servei d’allò que decideixen els que maneguen l’economia.

Totes aquelles decisions polítiques que es van adoptar per intentar sortir de la crisi financera han estat un terrible fracàs per a la immensa majoria de la població i, els sacrificis que se’ls va demanar a les treballadores i els treballadors del nostre país, només van servir per enriquir a una part minoritària de la societat, però no es van utilitzar per enfortir el teixit productiu, que avui dia evidencia les mateixes mancances que es van mostrar a la crisi de l’any 2008. Amb una greu diferència, avui els nivells de pobresa i desigualtat són exponencialment superiors que fa dotze anys.

És per això, que en un moment clau de la nostra història, on totes les institucions es troben immerses en el disseny de plans d’estímul econòmic i reconstrucció social, la UGT té la necessitat d’expressar el seu posicionament. Un posicionament a l’altura del fil roig que ha guiat la nostra història com a organització sindical i que ens identifica amb els més febles d’aquesta societat.

És en aquest sentit que volem transmetre als poders polítics i econòmics de la nostra comarca la necessitat de no caure en els mateixos errors de temps enrere, carregant el pes de la sortida de la crisi a sobre de les espatlles de la classe treballadora.

No acceptarem ni serem partícips de cap mesura que destini recursos públics al servei de l’economia per continuar cronificant la precarietat, la pobresa i la desigualtat, i que no sigui capaç de concretar projectes amb l’objectiu de revertir aquestes situacions.

Ha quedat sobradament demostrat que la reforma laboral ha estat ineficaç econòmicament, inútil per a la creació d’ocupació de qualitat i, tremendament injusta socialment. Tot i que encara no ha estat derogada, hi han mecanismes no legislatius que permeten mitjançant la concertació, el diàleg i el consens deixar-la inactiva.

Ara és el moment de sumar esforços, ampliant els espais de participació i donant protagonisme, el que mai hauria d’haver perdut, a la negociació col·lectiva i a l’acord, recuperant l’equilibri necessari per donar solidesa al nostre teixit productiu i, que això reverteixi en la conformació d’una societat més justa.

José Luis Fernández

Secretari general, UGT Vallès Occidental

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*