Enguany celebrem la diada del Primer de Maig enmig d’una munió de veus que ens volen fer creure que la crisi econòmica i financera que hem patit, principalment els treballadors i les treballadores, ja és cosa del passat.

Sota una cortina de xifres macroeconòmiques, ens volen amagar la realitat de milions de persones que encara estan a l’atur. Que la meitat de les persones aturades fa més de 2 anys que no troben feina i que un 40% no rep cap prestació. Ens volen fer oblidar que aquesta millora teòrica de l’economia del país no es veu reflectida en els nostres salaris rebaixats. Que cada dia centenars de famílies han d’afrontar desnonaments, perquè no poden pagar les quotes de la seva hipoteca i, a la vegada, donar menjar als seus fills. Que han convertit la precarietat de les condicions laborals en un signe de modernitat, quan no és altra cosa que explotació. Que milers de joves perfectament qualificats han de creuar la frontera del seu país per trobar a l’estranger les oportunitats i el futur que aquí el mercat del treball els nega. Que les desigualtats de gènere i la bretxa salarial cada cop són més grans. Aquesta és la situació real, i en sabem les causes. Coneixem els responsables que han fet possible un dels retrocessos més brutals que hem patit els treballadors i les treballadores d’aquest país. Són els responsables d’impulsar reformes laborals contra la classe treballadora per generar un profund desequilibri a favor del poder dels empresaris i empresàries i en detriment de la qualitat en la contractació, dels salaris dignes, de la negociació col·lectiva i dels drets socials.

També convoquem aquest Primer de Maig enmig d’un duríssim procés de confrontació per part dels poders més reaccionaris de l’Estat contra les organitzacions sindicals de classe. És ben palesa l’ofensiva contra el sindicalisme, els reiterats intents de desprestigi i l’absurd intent de limitar la nostra capacitat de reivindicació. La criminalització dels sindicalistes per la seva participació activa en les convocatòries de vaga posa en evidència que s’ha fixat el dret de vaga com un objectiu que s’ha de batre per intentar arrabassarnos una de les nostres principals eines de lluita per defensar els nostres interessos legítims.

El Primer de Maig, Dia Internacional del Treball, volem denunciar i expressar la nostra solidaritat amb la situació d’explotació i persecució sindical que viuen molts treballadors i treballadores del món a causa de l’avenç d’una globalització sense regles ni drets, i ens unim al sindicalisme europeu per dir NO al TTIP (Acord transatlàntic de comerç i inversió), que vol donar via lliure a les multinacionals davant de les lleis dels estats que protegeixen els drets laborals, mediambientals i de consum.

Per aquests motius, companys i companyes, el Primer de Maig del 2015, en què es commemora la primera celebració, a Barcelona, del Dia Internacional del Treball que es va fer a l’Estat espanyol, ha d’esdevenir un enorme clam de denúncia contra la situació d’injustícia que s’ha instal·lat en les relacions laborals, per la creació d’ocupació de qualitat i amb drets i per uns salaris dignes.

En un clam contra les retallades i les privatitzacions dels serveis públics, i de rebuig a la privatització de la sanitat catalana, que està duent a terme el Govern de la Generalitat, i per exigir que no s’aprofiti la crisi per desmantellar l’estat del benestar. En un clam per exigir que la cobertura social arribi a tothom que pateix aquesta crisi i que els drets de ciutadania no es vegin amenaçats per interessos econòmics.

Hem de convertir aquest Primer de Maig en el primer pas cap a la derogació de les reformes laborals i els seus efectes negatius, que han convertit la contractació i els salaris en objecte de subhasta i han donat més poder a l’empresariat enfront dels drets dels treballadors i treballadores; i en el primer pas de la recuperació del poder adquisitiu dels salaris i de l’ocupació de qualitat. En un crit contra la Llei de seguretat pública, “llei mordassa”, que pretén limitar la capacitat de la societat de manifestar-se, reivindicar els seus drets i plantar cara als poderosos per donar pas a una ciutadania resignada i atemorida que no lluita pel que és seu. En l’exigència que es posi en marxa, ja, la renda garantida de ciutadania, perquè les persones sense recursos econòmics no caiguin en la pobresa i l’exclusió social. En la reivindicació d’un canvi de polítiques que prioritzin les persones i la defensa de l’estat del benestar enfront dels interessos econòmics i financers.

Per tot això, CCOO i UGT de Catalunya fem una crida perquè aquest Primer de Maig esdevingui la demostració que el moviment obrer, les organitzacions sindicals i el conjunt dels treballadors i les treballadores no estem disposats a fer cap pas enrere en la defensa dels nostres drets. Que no retrocedirem en la nostra lluita per la justícia social. Que no abandonarem el combat per una societat millor.

Manifestacions del Primer de Maig

• Barcelona: 11:30h Manifestació central a Plaça Urquinaona
• Girona: 12:00h Plaça de la Independència
• Tarragona: 12:00h Plaça Imperial Tàrraco. Finalització al Balcó del Mediterrani
• Tàrrega: 12:30h Plaça Riambau
• Tortosa: 12:00h Plaça del Carrilet

Visca el Primer de Maig! Visca la classe treballadora!