El temps de treball és una de les condicions més importants de les relacions laborals. La reducció del temps de treball i la manera d’ordenar-lo tenen un paper fonamental en matèria d’ocupació.

La gestió del temps de treball a l’empresa o centre de treball ha de ser compartida (durada, redistribució de la jornada, còmput anual i distribució flexible) mitjançant els drets d’informació i consulta. Només amb una gestió compartida aconseguirem adequar necessitats i demandes, impedint imposicions unilaterals per part de l’empresa.

La gestió flexible del temps de treball cada vegada és més demandada per les empreses, que prioritzen una  distribució de la jornada concentrada en els períodes de més necessitat sense que els comporti un cost afegit. Això comporta un risc d’abús permanent que cal impedir, sobretot perquè suposa una retallada important dels drets de la plantilla, augmenta la disponibilitat d’aquesta a favor de l’empresa i vulnera la conciliació de la vida personal i familiar dels treballadors i treballadores.

És necessari tenir en compte que dins de l’Estratègia per al creixement i l’ocupació de la UE, la Directriu número 21 proposa als Estats i als interlocutors socials revisar la regulació del temps de treball, posant-la al servei de la flexibilitat i la seguretat, per la qual cosa la flexibilitat en la distribució d’aquest temps de treball s’ha de combinar amb una protecció adequada dels drets de les persones treballadores i una ocupació més estable.

Serà necessari:

  • Negociar sempre la facultat de distribuir irregularment la jornada de treball.
  • Adoptar mesures de flexibilitat en situacions de crisi: com anticipar-se, com regular en el conveni aquesta anticipació, com millorar els drets d’informació, consulta i participació i les necessitats, si escau, de modificacions substancials o inaplicacions de conveni.
  • Pactar la distribució del temps de treball i la seva modificació en situacions d’urgència i en supòsits de normalitat.
  • Fixar en quins casos pot ser susceptible d’alterar la distribució del temps de treball, i en quins no.
  • Negociar cauteles per garantir els drets dels treballadors i treballadores, en matèria de flexibilització del temps de treball, sobretot per atenuar-ne els efectes, amb mecanismes de reversió de la situació anterior, si escau.
  • Tenir sempre en compte els drets relatius a la família i a la conciliació de la vida personal i familiar.

Clàusula de jornada laboral

La jornada laboral és de 32 hores setmanals de treball efectiu, distribuïdes en X dies a la setmana i s’estableix un calendari de comú acord entre l’empresa i la representació de les persones treballadores.

Dins del primer trimestre de l’any s’ha d’establir un calendari laboral específic per a cada treballador i treballadora o lloc de treball, en el qual hi ha de constar la distribució dels dies de treball a l’any, l’horari, els descansos, els festius, les vacances i els torns i horaris diaris o setmanals, de manera que quadri el temps total de la jornada anual.

Tots els treballadors i treballadores poden gaudir, com a mínim de 20 minuts diaris per al “temps de l’entrepà». Aquest temps té la consideració, amb caràcter general, de treball efectiu. Les persones amb contractes a temps parcial poden gaudir d’un temps de descans per a l’entrepà que sigui proporcional a la seva jornada.

Les persones treballadores tenen dret a adaptar la durada i distribució diària i setmanal de la jornada de treball per fer efectiu el seu dret a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral sempre que les tasques associades al lloc de treball ho permetin i respectant, en tot cas, el còmput anual d’hores de jornada laboral.

Les víctimes de violència de gènere tenen dret, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral, a la reducció de la jornada de treball amb disminució proporcional del salari o a la reordenació del temps de treball, a través de l’adaptació de l’horari, de l’aplicació de l’horari flexible o d’altres formes d’ordenació del temps de treball que s’utilitzin a l’empresa.

Clàusula de registre de la jornada laboral

Les parts negociadores han d’establir un sistema de registre de la jornada laboral que reflecteixi de forma fidedigna la jornada diària de la persona treballadora i en el que, almenys, inclogui l’inici i la finalització o sortida de la feina.

El sistema utilitzat en cap moment pot atemptar contra els drets a la intimitat de les persones treballadores i a la protecció de dades de caràcter personal, ni contra els drets digitals reconeguts en la normativa vigent.

Amb caràcter setmanal, la persona treballadora ha de rebre una notificació, amb tots els detalls necessaris per a la seva comprensió, del registre de la jornada laboral efectuada. En el cas que la treballadora o treballador no estigués conforme amb un registre, pot fer la reclamació oportuna davant el departament corresponent de l’empresa.

Amb caràcter mensual, la representació legal de les persones treballadores ha de rebre la mateixa informació que la rebuda per les persones treballadores de forma individual, així com la totalització de les hores de treball efectuades mensualment per cadascuna de les persones treballadores.

Clàusula d'hores extraordinàries

Es consideren hores extraordinàries les que excedeixen de la jornada establerta que consta en el calendari laboral pactat a l’empresa. La seva realització és voluntària per part dels treballadors i treballadores, llevat de les excepcions establertes en les disposicions legals vigents en la matèria.

Aquestes hores extraordinàries s’han d’abonar a preu únic, que en cap cas no pot ser inferior al preu d’hora ordinària pactada.

Clàusula de distribució irregular de la jornada

Es pot establir la distribució irregular de la jornada, sempre que així ho acordin l’empresa i la representació legal de les persones treballadores. Aquesta distribució ha de respectar en tot cas els períodes mínims de descans diari i la jornada anual que preveu aquest Conveni i la llei. Entre el final d’una jornada i el començament de la següent, hi ha d’haver, com a mínim, dotze hores de descans. El nombre d’hores ordinàries de treball efectiu no pot ser superior a deu hores diàries i ha de respectar, en tot cas, el descans entre jornades.

L’empresa, ha d’argumentar per escrit a la representació legal de les persones treballadores els motius pels quals sol·licita la distribució irregular de la jornada i/o l’ampliació de la jornada de treball ordinària, en els termes que preveu el paràgraf anterior.

En el supòsit de desacord entre l’empresa i la representació legal de les persones treballadores, i en el termini màxim de quinze dies des de l’inici de la negociació, hi haurà d’intervenir la Comissió Paritària del Conveni, la qual haurà de resoldre en el termini màxim de cinc dies, segons el procediment establert en aquest Conveni. Si tampoc no hi ha acord en la Comissió paritària, la qüestió s’haurà de sotmetre a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya.

Clàusula d'estabilitat en l'ocupació

En aquells centres de treball que a data X de X de 20XX i, posteriorment, el X de X de cada any de vigència del conveni, acreditin en reunió convocada a aquest efecte amb la representació legal dels treballadors, un índex d’estabilitat en les seves plantilles del 75% o superior, aquestes es beneficiaran, durant els 12 mesos següents a la constatació d’aquest índex, dels elements addicionals de flexibilitat en l’organització del treball que s’assenyalen:

Índex d’estabilitat entre el 75% i ell 84%: fins a un màxim de 56 hores de flexibilitat.

Índex d’estabilitat entre el 85% i ell 94%: fins a un màxim de 64 hores de flexibilitat.

Índex d’estabilitat superior al 95%: fins a un màxim de 72 hores de flexibilitat.

Amb la pretensió o finalitat d’evitar o, si s’escau, de minimitzar efectes estructurals o conjunturals que produeixen sobre l’ocupació les mesures col·lectives d’ocupació previstes en els articles 47.1 i 51 de l’Estatut dels treballadors, és preceptiu negociar en el tràmit previst a l’article 51.4 paràgraf tercer de l’Estatut dels treballadors, amb la representació legal de les persones treballadores i amb caràcter previ a la decisió empresarial, mesures alternatives que evitin o bé redueixin els efectes derivats de l’aplicació dels articles esmentats.

Així mateix, abans d’utilitzar les mesures col·lectives previstes en l’article 41 de l’Estatut dels treballadors, cal esgotar les possibilitats establertes en l’article de distribució irregular de la jornada d’aquest Conveni.

Clàusula dels permisos de conciliació remunerats

L’article 37.3 i 37.4 de l’ET recullen els motius que donen dret a la persona treballadora, previ avís i justificació, a absentar-se de la feina, amb dret a remuneració, entre els quals recordem que hi ha:

  • Article 37.3 b): Dos dies per la defunció, accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari, de parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. Quan per aquest motiu el treballador o la treballadora necessiti fer un desplaçament a aquest efecte, el termini serà de quatre dies. 
  • Article 37.3 f): Pel temps indispensable per a la realització d’exàmens prenatals i tècniques de preparació al part i, en els casos d’adopció o acolliment, o guarda amb finalitats d’adopció, per a l’assistència a les preceptives sessions d’informació i preparació i per a la realització dels preceptius informes psicològics i socials previs a la declaració d’idoneïtat, sempre, en tots els casos, que hagin de tenir lloc dins de la jornada de treball. 
  • Article 37.4: En els supòsits de naixement de fill o filla, adopció o acolliment d’acord amb l’article 45.1.d) de l’ET, per a la lactància del menor fins que aquest compleixi nou mesos, les persones treballadores tenen dret a una hora d’absència del lloc de treball, que poden dividir en dues fraccions. La durada del permís s’incrementa proporcionalment en els casos de part, adopció o acolliment múltiples.

Qui exerceixi aquest dret, voluntàriament pot substituir-lo per una reducció de la jornada en mitja hora amb la mateixa finalitat, o bé acumular-lo en jornades completes en els termes previstos en la negociació col·lectiva o en l’acord a què arribi amb l’empresa, respectant, si escau, el que s’hagi establert per negociació col·lectiva.

Aquest permís constitueix un dret individual de les persones treballadores, homes o dones, però només pot ser exercit per un dels progenitors en cas que tots dos treballin.

  • Article 37.5: En els casos de naixements d’infants prematurs o que, per qualsevol causa, hagin de romandre hospitalitzats a continuació del part, la mare o el pare tenen dret a absentar-se de la feina durant una hora. Així mateix, tenen dret a reduir la jornada de treball fins a un màxim de dues hores, amb la disminució proporcional del salari. Per al gaudi d’aquest permís cal atenir-se al que assenyala l’apartat 6 de l’article 37 de l’ET.

Clàusula de millora i concreció de l'articulat

  • Quatre dies per la defunció, accident o malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que precisi repòs domiciliari, de parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. Quan per aquest motiu el treballador o la treballadora necessiti fer un desplaçament a aquest efecte, el termini serà de sis dies.
  • Per al temps indispensable per a la realització o acompanyament a la parella a exàmens prenatals i tècniques de preparació al part i, en els casos d’adopció o acolliment, o guarda amb finalitats d’adopció, per a l’assistència a les preceptives sessions d’informació i preparació i per a la realització dels preceptius informes psicològics i socials previs a la declaració d’idoneïtat, sempre, en tots els casos, que hagin de tenir lloc dins de la jornada de treball.
  • Pel temps indispensable per a l’acompanyament a visites mèdiques de parents de primer grau de la persona treballadora.
  • Permís retribuït dirigit a facilitar la cura d’infants i persones dependents en cas de malalties o accidents sobrevinguts que no requereixin ingrés hospitalari.
  • La persona treballadora que s’aculli al dret de lactància té dret a acumular el permís en 15 dies laborables continuats i ininterromputs.
  •  Els permisos retribuïts per matrimoni, naixement d’un fill o filla o mort d’un familiar, comencen a comptar a partir del primer dia laborable del fet en si, encara que aquest succeeixi en jornada festiva. És a dir que, si la mort d’un familiar es produeix un divendres, el permís de dos dies comença a comptar a partir del dilluns següent.

Clàusula de permisos de conciliació no remunerats

L’article 37.5 de l’ET recull el motiu que dona dret a la persona treballadora, previ avís i justificació, a absentar-se de la feina sense dret a remuneració pel temps d’absència. És el següent:

Article 37.5 de l’ET. Qui per raons de guarda legal tingui a la seva cura directa algun menor de dotze anys o una persona amb discapacitat física, psíquica o sensorial, que no exerceixi una activitat retribuïda, té dret a una reducció de la jornada de treball diària, amb la disminució proporcional del salari entre, almenys un vuitè i un màxim de la meitat de la durada d’aquella.

Té el mateix dret qui necessiti encarregar-se de la cura directa d’un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d’edat, accident o malaltia no pugui valer-se per si mateix, i que no exerceixi activitat retribuïda.

El progenitor, adoptant o acollidor de caràcter preadoptiu o permanent, té dret a una reducció de la jornada de treball amb la disminució proporcional del salari de, almenys, la meitat de la durada d’aquella, per a la cura, durant l’hospitalització i tractament continuat, del menor al seu càrrec afectat per càncer (tumors malignes, melanomes i carcinomes), o per qualsevol altra malaltia greu, que impliqui un ingrés hospitalari de llarga durada i en requereixi la cura directa, continua i permanent, acreditada per l’informe del Servei Públic de Salut o l’òrgan administratiu sanitari de la comunitat autònoma corresponent i, com a màxim, fins que el menor compleixi els 23 anys. Per conveni col·lectiu, es poden establir les condicions i els supòsits en els quals aquesta reducció de jornada es pugui acumular en jornades completes.

Les reduccions de jornada contemplades en aquest apartat constitueixen un dret individual de les persones treballadores, homes o dones. No obstant això, si dues o més persones treballadores de la mateixa empresa generen aquest dret pel mateix subjecte causant, l’empresa pot limitar el seu exercici simultani per raons justificades de funcionament de l’empresa.

Clàusula d'adaptació de la jornada per conciliació

Totes les persones que prestin els seus serveis en les empreses afectades per l’àmbit funcional d’aquest Conveni, independentment del sexe, antiguitat a l’empresa o modalitat contractual, tenen dret a sol·licitar les adaptacions de la durada i distribució de la jornada de treball, en l’ordenació del temps de treball i en la forma de prestació, inclosa la prestació del seu treball a distància, per fer efectiu el seu dret a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

La persona treballadora té dret a sol·licitar el retorn a la seva jornada o modalitat contractual anterior una vegada s’hagi acabat el període acordat o quan el canvi de les circumstàncies així ho justifiqui, encara que no hagués transcorregut el període previst. Notificada aquesta sol·licitud per escrit, l’empresa, en un termini màxim de 7 dies, ha de fer les gestions necessàries perquè la persona treballadora torni a la seva jornada o modalitat contractual anterior.

El que es disposa en els paràgrafs anteriors s’entén, en tot cas, sense perjudici dels permisos als quals tingui dret la persona treballadora d’acord amb el previst a l’Estatut dels treballadors, així com de la resta de mesures de conciliació previstes en aquest Conveni.

En cap cas es pot limitar l’exercici del dret a accedir a les reduccions de jornades contemplades en aquest apartat.

Les persones treballadores que s’acullin a aquests drets poden fer-ho escollint lliurement l’horari de la reducció i amb la possibilitat de compactar les reduccions de l’horari en jornades completes.

Clàusula de vacances

La llicència anual reglamentària és de 30 dies naturals  i s’han d’abonar el dia hàbil anterior al seu inici a raó de 30 dies de salari real.

Per determinar el salari real a rebre durant el mes de vacances, s’ha de tenir en compte la mesura del salari real rebut durant els dotze mesos anteriors. Les vacances s’han de gaudir durant el període de juny a setembre de cada any; tanmateix, aquest assumpte queda sotmès a l’organització i necessitats de cada empresa dins dels quatre mesos. En cap cas el període de vacances pot iniciar-se en festiu.

Si, com a conseqüència de la distribució del quadre de vacances, a un treballador o treballadora li són assignades unes vacances fora del període de juny a setembre i desembre, tindrà dret a gaudir-ne de 33 dies.

L’empresa ha d’informar del seu pla de vacances previst en la seva organització amb 3 mesos d’antelació a la data de gaudi.

En cap cas les vacances són compensables econòmicament i la seva realització efectiva caduca, a menys que existeixi acord exprés entre les parts, l’últim dia de l’any natural corresponent.

Si el període de vacances fixat en el calendari de vacances coincideix amb el temps d’una incapacitat temporal derivada d’embaràs, el part, l’alletament o amb el període de suspensió del contracte de treball per maternitat, adopció o acolliment, es té dret, en finalitzar el període de suspensió, a gaudir-les en data diferent de la de la incapacitat temporal o de la del gaudi del permís que per aplicació de l’esmentat precepte li correspongui, encara que hagi acabat l’any natural al qual corresponen les vacances.

Així mateix, tenen dret a aquesta opció de gaudi, la resta de supòsits d’incapacitats en els termes regulats al paràgraf tercer de l’article 38.3 de l’ET; per tant, les persones que pateixin una incapacitat temporal per contingències diferents de les assenyalades en el paràgraf anterior que les impossibiliti de gaudir de les vacances, totalment o parcialment, durant l’any natural, podran fer-ho un cop finalitzi la seva incapacitat i sempre que no hagi transcorregut més de divuit mesos a partir del final de l’any en què s’hagi originat la incapacitat.