El treball assalariat té els dies comptats? El mal perenne de l’autònom

economic.750El mal perenne de l’autònom

El perfil mitjà d’autònom a Catalunya és el d’un home de mitjana edat que cotitza el mínim i té poc futur en el règim

anna pinter :Publicat a L’econòmic 14-10-2018, Pàgina 4

Malgrat l’halo de fascinació i èxit que comporta l’emprenedoria, que sembla que resideix en una primavera eterna, el perfil robot de l’autònom a Catalunya viu en una freda tardor. La gran majoria del col·lectiu està en la base de cotització més baixa, l’índex de fracàs és molt elevat i quan arriba l’hora de jubilar-se, rep un subsidi que és un 40% inferior de mitjana que el d’un treballador del règim general de la Seguretat Social.

Si ens endinsem en les xifres, dels 551.000 autònoms registrats en el RETA a Catalunya, el 80% només cotitza en la base mínima (932,70 euros). El rendiment que obté de la seva activitat econòmica, està entre els 13.000 i els 16.000 euros anuals de mitjana, és a dir, per fer-se una idea, se situa al llindar del salari mínim interprofessional.

Sandra Zapatero, Presidenta de la Confederació del Treballador Autònom de Catalunya (CTAC), considerada l’organització més representativa sindicalment del país, explica que el perfil majoritari d’un autònom a casa nostra és el d’un home per sobre dels 40 anys d’edat desocupat que es fa autònom després de trobar-se amb moltes dificultats per incorporar-se al mercat laboral com a assalariat. “Majoritàriament, no hi ha un projecte ben definit al darrere, sinó més aviat una sortida de subsistència que fa que la seva iniciativa sigui molt feble. Es veuen abocades, per diferents situacions, a donar-se d’alta en el règim d’autònoms, més per necessitat que per vocació”, explica Zapatero.

De fet, segons les dades que publica el Ministeri de Treball periòdicament, només el 20% dels autònoms registrats al RETA tenen assalariats al seu compte, la qual cosa dona a entendre que els projectes empresarials que enceten, no creixen prou per necessitar col·laboradors.

Hi ha una altra xifra que confirma la feblesa en què subsisteixen molts dels autònoms que hi ha al país, i és l’alta taxa de negocis que no prosperen. I és que, el 47% dels autònoms no aguanten el seu negoci més enllà dels cinc anys.

Debilitat.

Zapatero explica que amb el canvi normatiu s’ha evidenciat encara més la precarietat de l’autònom. El mes de juny passat es va registrar la major xifra d’alta en el règim d’autònoms des del 2009, però a finals d’agost va tornat a baixar. Només en el mes de juliol i agost, es van donar d’alta 6.000 treballadors autònoms, que en acabar la temporada d’estiu es van donar de baixa. “Moltes d’aquestes baixes estan vinculades a la fi l’estiu, però també al final del període permès de la tarifa plana. Un cop han de pagar més dels 50 euros mensuals deixen d’estar registrats com a autònoms”, adverteix.El problema d’aquesta inestabilitat va molt més enllà, doncs acaba hipotecant el seu futur. “Estem empobrint aquest col·lectiu per a les prestacions de llarga durada com la jubilació”, diu Sandra Zapatero.

Justament el col·lectiu més nombrós d’autònoms a Catalunya és el que té entre 40 i 55 anys, i és el que hauria d’ augmentar la base de cotització per poder assolir una jubilació digna, però no obtenen el rendiment suficient. El resultat és dolorós, ja que el subsidi per jubilació acaba sent un 40% inferior que el d’un assalariat.

Una de les propostes històriques de la CTAC és establir una cotització a la Seguretat Social per trams i en funció dels rendiments. “De la mateixa manera que l’IRPF és progressiu, entenem que la cotització de l’autònom ha de ser progressiva”, defensa Zapatero. La proposta és establir una cotització registral per als que no superen el salari mínim professional anual, és a dir que facin una aportació similar a la tarifa plana. En el segon tram entrarien aquells que no superin els 40.000 euros de rendiments anuals, que puguin triar entre les tres bases, i per a aquells que superin els 40.000 euros nets anuals, proposen que s’augmenti la taxa de cotització fins al doble del que estan pagant ara, (al voltant dels 500 euros). “No és el mateix un mecànic que té un rendiment de 15.000 euros l’any, que un notari que té un rendiment de 60.000. No és de justícia social, que amb diferents rendiments s’estigui pagant el mateix”, diu Zapatero.

Cotitzar segons el rendiment dels autònoms és una reivindicació antiga que, a més, es demana que hauria d’anar acompanyada d’un major control fiscal.

Acabarem tots sent autònoms? La pregunta pot pecar de maximalista, però vol fer reflexionar sobre cap a on va el mercat laboral del futur. Aquí tot l’article

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*