Des de CTAC-Autònoms UPTA REIVINDIQUEM L’ÚS DEL TEMPS COM UN DRET UNIVERSAL EN EL SEU ESTUDI SOBRE LA RACIONALITZACIÓ DELS TEMPS DE TREBALL
Així ho demostra l’últim estudi realitzat enguany per UPTA “La Racionalització dels temps de treball, la conciliació i la igualtat II”, que recull l’opinió de més de 3.000 persones autònomes i que pretén continuar amb la recerca realitzada durant l’any 2019, sobre els temps de treball, la seva racionalització i la seva vinculació amb la conciliació laboral, familiar i personal dels / les treballadors i treballadores autònoms / as i de les petites empreses, analitzant l’experiència d’aquest col·lectiu en relació als usos del temps, la coresponsabilitat i la conciliació durant el confinament, observant la gestió del temps i el canvi de perspectiva en el concepte d’usos del temps , que ha provocat el confinament.
Tot i que les hores destinades a l’activitat professional entre els / les treballadors / es per compte propi s’han reduït amb la pandèmia i tan sols el 33% dels / les autònoms / es passen treballant més de 40 a la setmana . Els / les treballadors / es per compte propi, continuen dedicant més temps a la setmana a treballar que les persones treballadores per compte d’altri.
Abans que la COVID-19 condicionés per complet la vida socioeconòmica mundial, gairebé el 50% dels / les autònoms / as treballava més de 40 hores setmanals mentre que el 44% restant ho feia entre 20 i 40 hores. Ara, la situació ha canviat, i més del 50% dels / les treballadors / as per compte propi atén el seu negoci entre 20 i 40 hores a la setmana, sent únicament un 33% d’ells, els que treballen més de 40 hores.
Sobre el model d’organització de la jornada laboral en el treball autònom, en la seva majoria, el col·lectiu s’organitza mitjançant una jornada partida, és a dir, al matí i a la tarda amb una pausa de, almenys, dues hores per a menjar, i així ho confirmaven el 43% dels / les autònoms / as enquestats / as abans de la COVID-19. Després de la pandèmia aquest model de jornada laboral, ja només l’utilitzen un 39%. La jornada intensiva també descendeix en percentatge d’usuaris / as després del confinament.
D’altra banda, tenim un altre factor influent en aquest estudi que són les hores de descans dels / les autònoms / as. Un clar exemple és l’hora del menjar durant els dies laborals, que continua sent un reflex dels horaris tardans que tenim a Espanya. La franja horària compresa entre les 14h i les 15h, continua sent el moment que solen triar la majoria dels / les autònoms / as per a realitzar la pausa del menjar, una pràctica que no ha quedat enrere amb la pandèmia i que acostuma a contradir els horaris de l’esmorzar de la majoria dels països europeus.
Quant a l’horari de finalització de la jornada laboral dels / les autònoms / as, observem dues variants. Abans de la pandèmia, un 37% d’ells, afirmava que el seu horari de sortida se situava entre les 18h i les 19h, mentre que només un 30% sortia del seu treball després de les 19h. Això ens porta a afirmar que més d’un 60% de les persones entrevistades treballava més enllà de les 18h. Després de la COVID-19, aquesta situació ha experimentat un canvi lleuger pel que fa a aquells / as treballadors / as que finalitzaven el seu horari laboral després de les 19h. Durant la primera ona de la pandèmia, l’ús d’aquesta franja horària va descendir en un 15%, i en la situació actual ho ha fet en un 22%.
No obstant això, donades les restriccions dutes a terme pels diferents Governs autonòmics i locals per a frenar els contagis, podem deduir que afavoreixen, en certa manera, al fet que els / les treballadors / as per compte propi gaudeixin d’una major flexibilitat horària.
Finalment, l’hora del sopar i de dormir, marquen de nou la diferència amb la majoria dels països europeus, ja que sopem i ens dormirem molt més tard que la resta dels països de la UE. Cal pensar que és una pràctica arrelada en la cultura espanyola, a la qual contribueix el “prime time” dels canals de tv, obres de teatre, cinemes i l’oci en general. Influïts en part per aquests costums, la majoria de les persones treballadores autònomes sopen entre les 21h i les 22h, sent únicament durant el confinament, el moment en el qual el sopar es realitzava una mica més primerenc. No obstant això, més del 80% de les persones sondejades afirmen anar-se a dormir entre les 23 hrs la 1 de la matinada.
Les conclusions d’aquest estudi sobre “La Racionalització dels temps de treball, la conciliació i la igualtat II” en el col·lectiu, han de tenir una translació efectiva en el canvi de les conductes del treballador / per compte propi, i gràcies a elles poder conciliar els interessos productius amb la vida familiar i privada .Perquè això succeeixi, és necessari avançar sobre la manera d’ajustar els temps, com repartir millor les tasques familiars i domèstiques, com incorporar hàbits saludables en els menjars, en la pràctica de l’esport i en les hores de somni i de descans. Per a aconseguir aquests objectius és fonamental el suport que ens presten les noves tecnologies a l’hora d’estalviar temps connectant així, amb el que proposen els Objectius de Desenvolupament de l’Agenda 2030.
D’altra banda, UPTA alerta dels riscos de passar del treball presencial al “presencialisme digital” i adverteix que aquest procés de digitalització exigeix de millors eines i normatives específiques per a garantir una desconnexió digital efectiva .
És necessari afermar programes específics per a una major gestió del temps de treball. Sent Espanya un país amb baixos índexs de productivitat, i llargues jornades de treball, la transformació digital és fonamental. Això ens obriria les portes a l’evolució i la creació de nous models de negoci, és a dir, transformar la manera que els autònoms tenen d’arribar als seus clients i de prestar els seus serveis. Per a un major aprofitament de les tecnologies i la digitalització en el treball autònom, es necessiten noves formes d’associació i col·laboració que ampliïn les perspectives econòmiques. En un món canviant la resposta dels / les cotitzants al RETA haurà de ser la d’adaptar-se a aquest canvi .
“El factor temps ha de ser un element de llibertat. Perquè així garantim unes societats més eficients i productives, més igualitàries i saludables, en definitiva, més felices ”.