Catalunya està vivint els darrers anys amb una forta convulsió política, que ha anat en paral·lel amb la crisi econòmica i social. La UGT de Catalunya, en Resolucions del 14è Congrés d’abril del 2013 (Vall d’Hebron – Barcelona) i del 15è Congrés d’abril del 2016 (Terrassa) va fixar el seu posicionament entorn del dret a decidir:

“Des de la Sentència del Tribunal Constitucional que decapitava l’Estatut (STC 31/2010), una part important de la societat catalana s’ha organitzat al voltant d’organitzacions civils per reivindicar un encaix diferent per al nostre país, protestes que s’han vist acompanyades d’una forta pressió de la ciutadania en forma de protesta pacífica, com els darrers 11 de Setembre.

Federalisme, independència, autonomisme… són les diferents propostes que s’han construït per sortir d’aquest atzucac. Però per a la UGT de Catalunya qualsevol opció ha de respectar el dret a decidir dels ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Per a la UGT de Catalunya el binomi avenç social i nacional és indissociable. Una societat democràtica i madura implica els seus ciutadans i ciutadanes en les grans decisions estratègiques i de futur. Per a la nostra organització, el debat sobre quina Catalunya volem i amb qui volem viure és una reflexió paral·lela i que ha de ser feta amb serenitat, conscients que afecta tota la ciutadania. A la nostra organització tenim molt clar que la ruptura i la confrontació social no poden ser el resultat d’aquestes decisions estratègiques i de futur. És sota aquests paràmetres que el dret a decidir s’erigeix com pedra angular d’una ciutadania compromesa en aquests dos eixos. Per això, en un primer pla ha de poder decidir quines són les polítiques que cal prioritzar per tal de poder viure millor i, en un segon terme, en quin model de país es vol viure.

Pel que fa al primer, el nostre ordenament legislatiu contempla un variat ventall de possibilitats per a la participació directa dels ciutadans i ciutadanes en l’elaboració de les lleis. Les iniciatives legislatives populars i les consultes populars són mecanismes que s’usaran sindicalment per dur les nostres iniciatives al Parlament i al Congrés dels Diputats.

En segon terme, a ningú se li escapa que el debat sobre l’encaix de Catalunya i Espanya és un tema viu i no resolt de l’Estat de les autonomies”.

Per aquest motiu, davant de l’actual situació, des de la UGT de Catalunya demanem solucions polítiques als problemes polítics, rebutgem la judicialització que s’està produint del conflicte i denunciem l’actitud de bloqueig per part del Govern del Partit Popular, que ni fa propostes ni permet que la ciutadania pugui exercir el seu dret a decidir.

Expressem el nostre compromís amb els empleats i empleades de les diferents administracions i el nostre rebuig davant qualsevol pressió o amenaça, vingui d’on vingui, en relació al compliment de les seves obligacions. No acceptarem que se’ls puguin traslladar responsabilitats que no els corresponguin.

La UGT de Catalunya creiem, tal com reflecteixen les esmentades Resolucions, que “Cal que siguin els ciutadans i les ciutadanes, per mitjà de procediments democràtics, els qui puguin decidir el model de país en què volem viure. El dret a vot és la màxima expressió d’una societat democràtica i dinàmica que en cada episodi i moment de la història interpel·la els ciutadans i les ciutadanes per escollir el seu futur”.

I és per això, que davant de l’actual escenari, afegim que cadascun de nosaltres, integrants d’una organització profundament democràtica, ha de poder decidir lliurement el seu posicionament davant l’1 d’Octubre, tant sobre la seva participació o no, com sobre el sentit del seu vot, des del màxim respecte al lliure exercici democràtic dels drets individuals.

Ens reafirmem en la voluntat de continuar lluitant per construir una societat més justa i igualitària. Catalunya pateix greus problemes socials que requereixen solucions urgents i que necessiten la plena dedicació de les administracions per eradicar la precarietat i les desigualtats.

Continuarem exigint que es reverteixin les reformes laborals i les polítiques de retallades de drets socials, que només han portat desigualtat i precarietat.

Volem un canvi de model productiu que potenciï un nou model industrial basat en la qualitat de l’ocupació, en l’economia del coneixement, en la recerca i la innovació.

Volem un sector públic potent i eficient que generi ocupació de qualitat en sectors claus per al futur del país i el benestar de les persones, com l’ensenyament, la salut i els serveis relacionats amb els drets de la ciutadania.

Volem treball i salaris dignes, ocupació estable i polítiques socials fortes assentades en la igualtat social, generacional i de gènere. No volem un país ni segmentat ni dual, on la riquesa d’uns quants es construeix a costa de la nostra precarietat i pobresa. Volem la redistribució de la riquesa i que ens retornin els drets arrabassats.