La quota dels autònoms, una «llosa» al seu benestar.

Un treballador de la construcció aixecant una paret | Adrià Costa

Un treballador de la construcció aixecant una paret | Adrià Costa

El règim dels treballadors autònoms centra una de les primeres discrepàncies entre PP i C’s

Ariadna Bailo, terapeuta, reclama una reducció de la quota mínima

Sandra Zapatero, presidenta executiva de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya, alerta de la proliferació de “falsos autònoms”

Catalunya compta amb un total de 545.257 persones donades d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) de la Seguretat Social, segons les últimes dades del departament d’Empresa i Ocupació. D’aquests, 322.174 són “treballadors autònoms”, un col·lectiu que després de la crisi econòmica i la reducció del consum malda per no abaixar la persiana.

Darrerament, les negociacions a Madrid entre PP i C’s per aconseguir un pacte d’investidura els han situat al centre del debat polític i enmig de les discrepàncies entre les dues formacions polítiques. El partit d’Albert Rivera tenia com a principal proposta que els autònoms no paguin quota de la Seguretat Social si els seus ingressos estan per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i que quan se situï per sobre, paguin en funció dels beneficis. Els populars, per contra, van considerar que aquestes mesures tindrien un cost molt elevat per a l’estat espanyol.

Una solució intermèdia

Ariadna Bailo, una treballadora autònoma dedicada a les teràpies naturals a l’Espai Daleth, es mostra més aviat partidària d’una solució intermèdia. “Eliminar la quota en funció dels ingressos significaria ‘feta la llei, feta la trampa’ i incentivaria que tothom declarés el mínim”, alerta. “El que caldria és reduir-la com a mínim un 50% i baixar imposts per fomentar que molta gent surti de l’economia submergida”, afegeix.

Sandra Zapatero, presidenta executiva la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC) explica que el 84,8% dels autònoms catalans cotitza sobre la base mínima (893,10 euros) el que significa pagar al voltant de “280 euros al mes”. “Això implica que després les pensions i altres prestacions siguin més baixes”, assegura.

Des de la seva entitat, defensen que la cotització sigui “progressiva”, en una línia similar a Bailo, i que “tots aquells que no superin el salari mínim haurien de pagar una quota de màxim 50 euros al més”, manifesta Zapatero.

La “llosa” de la quota

Segons apunta Bailo, la quota és la principal “llosa” al seu benestar. “L’hem de pagar tinguem ingressos o no i això ens obliga a ser previsors”, assegura. “Quan guanyo una mica més de l’habitual ho he de reservar per pagar els gairebé 300 euros mensuals de la cotització per si al mes següent tinc menys ingressos perquè no sé mai quant guanyaré”, detalla.

“Si els autònoms volen fer vacances a l’agost han ser previsors, perquè ells potser no hauran ingressat res però quota l’hauran de pagar igualment”, indica també Zapatero. Per la presidenta executiva de la CTAC, el pagament d’aquestes quantitats també té una forta influència en el fet que el 20% dels autònoms emprenedors tanquin la seva empresa al cap de 18 mesos. “Existeix una tarifa plana per als que inicien l’activitat que és una ajuda al principi però quan desapareix accelera la fi del negoci”, lamenta. 

Estalviar, també per ser mare

La maternitat de les treballadores autònomes és una de les assignatures pendents. Bailo assegura que, en el seu cas, ser mare primer va suposar estar molt de temps estalviant. I “durant les 16 setmanes de maternitat, la prestació es va quedar en 500 euros, una xifra molt inferior al lloguer que he de pagar pel meu local i si vaig poder passar un any amb la meva filla va ser gràcies als diners que havia acumulat”, recorda.

El “fals autònom”

Una altre font de precarietat que creix els darrers anys és el “fals autònom”. La seva proliferació s’ha accentuat arran de la crisi econòmica i les últimes reformes de l’Estatut dels Treballadors. Zapatero els xifra en un 30% de les persones que formen el col·lectiu dels treballadors autònoms. Però que són exactament?

“Són treballadors sotmesos a les directrius i les ordres d’una altra empresa però que no estan donats d’alta en el règim laboral general, sinó el RETA”, explica. I acaba criticant:”Això significa una pèrdua de drets dels treballadors”.

Font: Nació Digital

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*