La Unió General de Treballadors assenyala que, a la vista d’aquests resultats, ha arribat el moment de reparar les condicions laborals de la seva plantilla, sense més dilacions. Com cada final d’agost, el món de l’economia d’aquest país esperava la tradicional comunicació pública del resultat econòmic de l’empresa espanyola per excel·lència, El Corte Inglés.

La junta d’accionistes, celebrada ahir a Madrid, mostrava el resultat econòmic consolidat de la companyia en l’exercici 2013. Aquest resultat posava de manifest que el grup El Corte Inglés en el seu conjunt va guanyar 174,3 milions d’euros en aquest exercici, la qual cosa suposa un 6,2% més que en l’exercici anterior, a pesar que la baixada de vendes va estar en un -1,8%, això si, molt per sobre de la baixada del -3,9% que va afectar al sector del comerç al detall l’any 2013.

Per formats, els grans magatzems són els que reporten una major millora en percentatge de benefici respecte a l’any precedent, aconseguint un 3,9% fins als 274 milions d’euros. Hipercor va retrocedir en l’exercici del 2013 un 8,1% encara que els canvis de gestió i en matèria de preus li permeten un millora respecte a l’any anterior de fins a 7,28 milions d’euros. Les agències de viatge milloren les seves vendes en un 1,7%, no obstant això, el menor marge en preus ocasiona que el seu benefici es redueixi en un 16%. Els formats de proximitat, com els supermercats Supercor, donat el canvi de tendència general en el consum cap a aquest tipus de segment comercial, fet que no va passar inadvertit per a la Direcció del grup, que va donar especial impuls a aquesta franja comercial, ha suposat un augment de la seva xifra de negoci d’un 10,2%.

Si bé empresarialment les xifres són un triomf i una alenada d’aire fresc després de cinc anys de crisi,  cosa que ens alegra, les xifres tenen una altra lectura pel que fa a la plantilla del grup.

El nombre de treballadors i treballadores directes del grup són el  2013  93.222 persones, 3.456 menys que l’any anterior i, des dels inicis de la crisi any 2007, el descens total arriba als 16.578 llocs de treball que han desaparegut per diferents mesures: jubilacions, finalitzacions de contractes i baixes voluntàries adscrites a les modificacions col·lectives de les condicions laborals que l’empresa ha dut a terme en aquest temps.

Aquest descens en el nombre total de treballadors ha ocasionat la sobrecàrrega de treball de la plantilla que, al no haver estat substituïdes les vacants, han vist com els seus horaris havien de flexibilitzar-se, allargar-se de manera irregular, per fer front a l’atenció del mateix nombre de metres quadrats de botiga. Això, unit al fet que des de l’inici de la crisi han augmentat exponencialment les zones denominades de “influència turística”, la liberalització més absoluta dels horaris comercials a cada vegada un major nombre de comunitats autònomes on s’apliquen les polítiques liberals del govern popular de torn, han aconseguit que les condicions laborals d’El Corte Inglés en l’actualitat distin molt de les esperades per una empresa socialment responsable del seu  nivell.

Els salaris d’aquesta massa de professionals qualificats descendeix en un 1,6% en aquest exercici de 2013, mentre que els salaris de la cúpula directiva es mantenen similars als del 2012, incloent una lleugera millora d’un 1,2%, mostrant una clara falta de responsabilitat social empresarial que, a més es veu emfatitzada per la falta de transparència en determinades partides, com és el cas de la venda a través del seu web, de la qual l’única cosa que ens expliquen és que el nombre de visites han augmentat en un 13%.

Des d’UGT, celebrem enormement que els resultats d’aquesta empresa siguin positius després de  cinc anys de crisi general en el sector, però no podem oblidar que el triomf és de tots, aquests resultats no s’entenen només per una bona gestió de recursos o iniciatives empresarials emprenedores, sinó que una part important ha estat possible per que els treballadors i treballadores del grup han sustentat amb les seves condicions i salaris, el miracle empresarial. És hora que l’empresa assumeixi el seu compromís amb la seva plantilla, retorni els drets espoliats per un conveni agressiu sense precedents i modifiqui quantes modificacions ha dut a terme per “sortejar la crisi”.

En definitiva, és moment de reconèixer a uns professionals el sacrifici al que han estat abocats i rectificar, aquest moment ha arribat sense més dilacions.