La variació de preus per a les rendes baixes a Catalunya se situa en el -0,5%, 4 dècimes per sobre de l’IPC ‘oficial’.
Catalunya i l’Estat espanyol continuen, com en els darrers mesos, amb taxes d’inflació negatives. L’IPC del mes de gener s’ha situat en un -1,4% a Catalunya i un -1,6% a Espanya. Els grups amb més influència en aquesta baixada han estat el vestit i el calçat, per les rebaixes d’hivern (-15,3% a Catalunya i -15,2% a Espanya) i el transport, pel descens dels preus de carburants i lubricants (-2,8% a Catalunya i -2,7% a Espanya).
Pel que fa a la variació interanual, L’IPC s’ha situat en el -0,9% a Catalunya i el -1,3% a Espanya. En un any els preus del grup de transports han baixat un 8,1% a Catalunya i un 7,7% a Espanya.
Pel que fa al territori, els preus han caigut a totes les demarcacions. A Girona, Lleida i Tarragona, fins i tot per sobre de la mitjana catalana i espanyola:
| Variació mensual | Variació interanual | IPC del mileurista | |||||
| UE (IPCA) | -0,6 | ||||||
| Catalunya | -1,4 | -0,9 | -0,5 | ||||
| Espanya | -1,6 | -1,3 | -0,8 | ||||
| Barcelona | -1,3 | -0,7 | |||||
| Girona | -1,7 | -1,7 | |||||
| Lleida | -1,9 | -1,5 | |||||
| Tarragona | -1,4 | -1,7 |
Les baixes taxes d’inflació, fins i tot negatives, no són només conseqüència de la baixada del preu del petroli. Les dades demostren que el consum de les llars no es recupera, donada la situació d’atur, la cada cop més elevada precarietat laboral (temporalitat, parcialitat, etc.) i els baixos salaris. Les famílies continuen perdent poder adquisitiu, endeutades i amb feines i ingressos cada cop més precaris. Són les greus conseqüències que han provocat les polítiques austericides i la reforma laboral.
Per tant, no podem parlar de recuperació econòmica. L’actual escenari de taxes d’inflació negatives continuarà en el temps, i correm el risc d’arribar a un escenari de deflació. El perill que comportaria entrar en una etapa deflacionista, fa créixer encara més la necessitat d’unes polítiques de govern expansives i que reanimin l’economia i generin ocupació.
Malgrat aquestes taxes d’inflació, les persones amb rendes baixes a Catalunya, el nombre de les quals està augmentant de manera alarmant durant els darrers anys, han de suportar un increment del cost de la seva vida com a conseqüència de l’augment de preus dels béns de primera necessitat.
Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).
Així, segons els nostres càlculs, les taxes de variació interanual d’aquests grups de despesa situen l’IPC del mileurista de gener a Catalunya en un -0,5%, 4 dècimes per sobre de l’IPC oficial.
Reclamem un canvi de polítiques econòmiques i laborals
Denunciem el procés de dualització social i econòmica que s’està produint a Catalunya. És evident que les actuals polítiques fomenten aquest procés de fragmentació social generador de desigualtats, i per això des de la UGT de Catalunya reclamem:
- Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es venen aplicant a Catalunya i Espanya.
- Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi.
- Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores: ha arribat el moment d’augmentar salaris i recuperar el que s’ha perdut aquests anys, i de situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum.
- Reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.