Durant la reunió de negociació que la majoria de la representació sindical de UGT i CCOO, va celebrar el passat dia 9 de març i que duem a terme amb la Direcció de l’empresa Lidl, ha quedat palesa les dificultats per solucionar de manera adequada els temes que els negociadors hem identificat com a essencials en el futur conveni col·lectiu.

En aquest sentit existeixen diferències essencials quant a la determinació de la jornada anual, que com sabeu des de la representació sindical hem plantejat 1790 hores i per part de l’empresa han arribat fins a les 1818 hores, i que des del nostre punt de vista suposaria un increment sobre la mitjana actual existent en el conjunt de l’empresa i per tant no assumible des de la nostra posició. Així mateix quedarien pendents els criteris definitius per a la distribució de la jornada anual, existint diferències quant als dies de presència. Nosaltres estem plantejant que sigui en 224 dies i l’empresa, si bé s’ha mogut de la seva posició inicial, segueix plantejant 228 diez. Tampoc ha quedat concretada la jornada màxima diària, ni quants dies de jornada màxima haurà de realitzar cada persona a la setmana, al mes o bé a l’any.

En matèria salarial i sobre l’últim plantejament de l’empresa, que suposaria un salari per hora per al grup tercer, encara no satisfactori als nostres plantejaments, ja que solament aconseguiria beneficiar a menys del 50% de l’actual plantilla, en el primer any de vigència, i les perspectives de millora les situa en l’últim any de vigència del conveni en el 2017. Quedant encara pendent els increments per als anys 2016 a 2018, que l’empresa els segueix condicionant als resultats de rendibilitat però sense fixar cap garantia salarial que sigui garant del manteniment del poder adquisitiu.

En relació amb el treball en diumenges i festius d’obertura comercial, qüestió que va ser debatuda de manera intensa en la sessió del dia 9, les diferències segueixen sent substancials; com recordareu l’empresa va plantejar des de l’inici la seva intenció de generalitzar l’obligació del treball en aquests dies d’obertura, eliminant la voluntarietat i la compensació addicional que en l’actualitat s’està duent a terme de manera generalitzada.

En aquesta matèria s’han realitzat diferents propostes que no han conclòs en acostament de posicions, així des de la representació sindical hem realitzat una primera proposta consistent a salvaguardar la voluntarietat sempre que permeti la plantilla necessària perquè es puguin obrir els centres de treball i en cas de no aconseguir el nombre necessari seria obligatori per a la resta de la plantilla de manera rotativa, i mantenint la compensació addicional que quantifiquem amb un recàrrec sobre el valor de l’hora ordinària que finalment es pactarà en el conveni. Davant aquesta proposta l’empresa va concretar un valor de l’hora en diumenges i festius d’obertura comercial que se situava excessivament allunyat del que avui s’està pagant, i que van quantificar en un 30% sobre l’hora ordinària, que en una hipòtesi de salari/hora podria situar-se en un preu de 3,5€ hora; quan des de la representació sindical estem parlant d’un preu de 10€ hora addicional al salari ordinari i la devolució del dia de descans.

Aquests van ser els plantejaments que van quedar sobre la taula, quedant patent la dificultat per trobar un punt de trobada entre les parts i en conseqüència la possibilitat de continuar sondejant sobre la resta de temes, en tant no siguem capaços d’aconseguir solució sobre el treball en diumenges i festius.

Així mateix segueix pendent de concretar els efectes sobre les situacions d’incapacitat temporal, que de moment l’empresa no s’ha pronunciat i que des del nostre punt de vista és un tema important.

Comentar-vos que existeixen altres temes que estan molt propers entre les parts, com la classificació professional, que estaria conformada per tres àrees funcionals i tres grups professionals, amb la definició dels llocs de treball que la integrarien i la determinació dels efectes econòmics en aquells llocs on es realitzin tasques complementàries, com pogués ser el cas dels toreros en els magatzems.

En definitiva podem dir-vos que el futur conveni col·lectiu d’empresa es troba en una cruïlla de difícil solució, ja que les posicions de les parts estan molt allunyades en les qüestions essencials, i per tant potser sigui necessari un procés de reflexió de les parts que pugui ajudar a donar un impuls a la negociació, que en aquests moments veiem molt difícil.