Els centres públics, com ara hospitals, escoles, instituts, aeroports, etc. estan obligats a tenir un pla d’autoprotecció, que reculli tots els accidents que es poden produir, el personal afectat i quines accions s’han de dur a terme en funció del tipus d’emergència.

Les retallades que la direcció d’AENA ha dut a terme els darrers anys en horari operatiu no cobreixen les necessitats d’horari de les aerolínies i motiven que s’operi assíduament a l’Aeroport de Reus sense el Pla d’autoprotecció. Aquesta situació es produeix com a conseqüència de l’estrès que pateixen les aerolínies per no tenir endarreriments en els plans de vol al no poder aterrar o enlairar-se abans de les 8.00 h que és quan la direcció de l’aeroport ha decidit que l’aeroport és operatiu.

Si una companyia aèria vol aterrar, fer totes les tasques de l’escala i enlairar-se, tot això abans de les 9.00 h, necessita que els passatgers siguin a l’aeroport abans de les 7.00 h, per poder facturar les seves maletes, passar els filtres de seguretat i adreçar-se a les portes d’embarcament.

La direcció d’AENA, coneixedora d’aquesta necessitat, autoritza la facturació, el moviment de passatgers i equipatges, sense la presència del personal d’AENA encarregat d’activar, gestionar i executar el Pla d’autoprotecció, que té com a objectiu posar en marxa de manera immediata accions encaminades a garantir la seguretat dels usuaris davant una emergència.

Si es produís un incendi, inundació, esfondrament, amenaça de bomba… incidents que es detallen al Pla d’autoprotecció, el 90% del personal que té funcions per aquests casos no hi seria present.

El fet que no hi hagi gaires incidències sembla que resti importància a la falta de mitjans de protecció, però aquesta vegada la realitat els ratifica, perquè els dies 25 de juny i 18 de juliol es van produir dos incendis a la terminal de facturació, que no van arribar a tenir incidència sobre els passatgers, per la intervenció immediata dels bombers de l’aeroport i la resta de personal que intervé al Pla d’autoprotecció. Si aquests incendis s’haguessin produït a primera hora del matí, quan la direcció d’AENA autoritza l’operació en aquesta terminal fora de l’horari operatiu, com que a l’aeroport no hi ha personal d’AENA –per exemple, no hi són els bombers-, l’incendi hauria pogut evolucionar i afectar els usuaris. El mateix podria passar amb una amenaça de bomba o altres situacions d’emergència.

Al Pla d’autoprotecció aprovat i homologat per la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya en el marc de l’AEROCAT (Pla d’autoprotecció dels aeroports catalans), es consideren dues situacions ben diferenciades en les instal·lacions de l’aeroport. D’una banda, les activitats dutes a terme en l’horari operatiu, en què hi ha afluència d’usuaris, i on destaca com a activitat principal en les terminals la facturació i el moviment d’equipatges. I de l’altra, activitats fora de l’horari operatiu, que es redueixen a tasques de manteniment i neteja. El document normatiu indica explícitament que fora de l’horari operatiu no hi ha d’haver presència d’usuaris a la instal·lació, perquè no hi ha els mitjans de protecció en cas d’emergència.

Considerant que una emergència es pot produir en qualsevol moment, és inadmissible la falta de protecció a l’usuari en qualsevol franja horària, perquè seguint aquest criteri, tampoc seria necessari el Pla d’autoprotecció la resta de l’horari.

Una vegada més, la direcció d’AENA fa prevaldre els seus comptes de resultats a la seguretat de l’usuari, quan no amplia l’horari operatiu per no haver d’incrementar un personal amb què amb prou feines pot cobrir l’horari actual, però sí que autoritza l’activitat a la instal·lació per a cobrir les necessitats de les aerolínies, deixant l’usuari desprotegit davant de qualsevol contingència.