L’estacionalitat de l’inici de la temporada turística no suposa una reactivació del consum intern estructural.
L’IPC del mes de juny s’ha incrementat en +0,3% a Catalunya i a l’Estat espanyol, respecte el mes anterior, com a conseqüència de l’augment dels preus en els grups d’habitatge (+0,9% respecte maig a Catalunya); oci i cultura (+0,7%); hotels i restaurants (+0,5%); i els aliments i begudes no alcohòliques (en destaca l’increment de la fruita fresca).
La taxa interanual a l’Estat s’ha situat en +0,1%, entrant en un escenari d’inflació positiva per primer cop en els darrers onze mesos. Catalunya ja havia entrat en aquest escenari el mes anterior; i ara, en aquest mes de juny, l’IPC interanual català se situa en el +0,3%.
Pel que fa al territori, per primera vegada en el darrer any les quatre províncies catalanes han registrat taxes d’inflació positiva (en el cas de Girona i Tarragona del 0%):
Variació mensual Variació interanual
UE (IPCA) 0,0
Catalunya 0,3 0,3
Espanya 0,3 0,1
Barcelona 0,3 0,4
Girona 0,3 0,0
Lleida 0,3 0,1
Tarragona 0,4 0,0
Malgrat el mes de juny sigui el segon mes de repercussió positiva pel que fa l’IPC interanual a Catalunya, i esdevingui el primer en què l’Estat espanyol deixa enrere mesos de signe negatiu, des de la UGT de Catalunya entenem que l’augment de l’IPC es deu en bona part a l’inici de la temporada turística i no a una reactivació del consum intern estructural. Aquesta estacionalitat no ens permet parlar parlar ni de recuperació econòmica ni encara menys de sortida de la crisi. Les polítiques austericides i la reforma laboral han delmat un mercat laboral que continua marcat per unes altíssimes taxes d’atur i un escenari insuportable de precarietat laboral (temporalitat, parcialitat, etc) i salaris baixos. Aquest panorama fa irònic parlar de sortida de la crisi, quan encara tenim moltes persones a l’atur i aquells que tenen un contracte de treball no tenen ni de bon tros la garantia de poder tenir una vida digne.
És per aquesta raó que des de la UGT de Catalunya creiem que, si tal com indiquen les xifres que analitzem avui, ens trobem davant d’un repunt dels preus, és el moment que s’apugin els salaris, es millori l’ocupació i es creïn les condicions de treball dignes. Si és cert que l’economia comença a canviar de cicle, cal que els salaris s’ajustin a aquest canvi de tendència: els treballadors i les treballadores no poden perdre més poder adquisitiu.
Els treballadors i les treballadores som la peça clau que activa el consum. L’Acord per l’Ocupació i la Negociació Col•lectiva ha de ser l’eina per recuperar el poder adquisitiu dels treballadors i les treballadores, i per dinamitzar el consum i l’economia.
Reclamem un canvi de polítiques econòmiques i laborals
• Un canvi de rumb, urgent i imminent, de les polítiques econòmiques i de devaluació salarial que es venen aplicant a Catalunya i Espanya.
• Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini, l’austericidi.
• Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores: ha arribat el moment d’augmentar salaris i recuperar el que s’ha perdut aquests anys, i de situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, tant en l’àmbit sectorial com en el general.
• Reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.