Amb la signatura que aconseguíem el passat 1 de juliol, s’aconseguia recuperar l’àmbit de negociació del conveni de comerç minorista de drogueries, herboristeries i perfumeries que hagués suposat deixar a prop de 40.000 treballadors i treballadores sense cobertura de negociació col·lectiva.

Un conveni que substitueix a l’anterior que amb àmbit interprovincial havia deixat de tenir vigència al final de l’any 2012 i que de no haver aconseguit aquest acord hagués condemnat a la totalitat dels treballadors i treballadores d’aquestes activitats a una situació de precarietat sense cobertura de conveni col·lectiu, bé per la perduda d’eficàcia del interprovincial o bé per la d’aquells provincials que han decaigut després de la darrera reforma en matèria d’ultraactivitat.

Ha estat un llarg procés de negociació que iniciàvem amb la finalització del conveni interprovincial l’any 2011 i que abordàvem amb l’objectiu d’aconseguir un conveni estatal d’àmbit estatal general per aquestes activitats i amb això incloure en la seva afectació a aquelles províncies que estaven fora del seu àmbit en la seva anterior estructura.

I així finalment aconseguíem el passat dia 1 de juliol la signatura de l’acord, pendent ja de la seva publicació, perquè tingui els efectes pactats, procés que va estar precedit d’un acte de mediació, com a conseqüència del bloqueig que ha patit la  negociació i on aconseguíem un principi d’acord que desbloquejava la negociació i ens permetia arribar a l’acord final.

Quant als continguts del conveni, ressaltar els següents:

En el seu àmbit funcional, aquest conveni afecta a totes les empreses de comerç minorista de drogueries, herboristeries i perfumeries, deixant d’afectar a les ortopèdies que han quedat pendents d’un nou àmbit estatal de negociació.
La vigència del conveni s’estén des de 2012 a 2016, determinant un efecte de ultraactivitat de dos anys, si bé s’acorda la possibilitat de prorroga dels seus efectes si la negociació en la seva renovació superés aquest temps, determinant la submissió als mecanismes de mediació reflectits en el ASAC. Així mateix es determina que el conveni estatal entrés en vigor en aquelles províncies on fins ara no afectés a la finalització de la vigència dels seus convenis respectius.
Quant a l’estructura de la negociació col·lectiva en el sector, es determina que la mateixa és el present conveni estatal, els convenis col·lectius propis del sector d’àmbit regional o de *ccaa preexistents a la signatura d’aquest conveni, deixant constància de la voluntat de les parts que el conveni estatal reguli tot el no reflectit en els convenis d’empresa, i finalment es consideren matèries reservades a l’àmbit estatal les referides a: contractació, període de prova, classificació professional, estructura salarial, salaris sectorials i el seu increment, jornada màxima i la seva regulació bàsica, formació professional, règim disciplinari i règim de representació col·lectiva.
En classificació professional, es determina l’existència de tres àrees funcionals i cinc grups professionals amb la inclusió dels diferents llocs de treball corresponents a cada grup i àrea. Incloent el conveni un quadre d’equivalències de les antigues categories amb la nova classificació professional. Quant a la mobilitat funcional es regula d’acord amb el reflectit en el ET en el si del grup professional i a cada àrea, fixant-se la possibilitat de mobilitat extraordinària i sempre que es donin causes econòmiques, organitzatives o productives en els termes fixats en l’Art.41 del ET.
En matèria de jornada es fixa una jornada laboral màxima de 1792 hores, respectant-se aquelles jornades que en l’actualitat fossin inferiors. Per a la seva distribució es determina que la jornada setmanal serà de quaranta hores, fixant-se una jornada diària de vuit hores, determinant-se un descans de quinze minuts en jornades superiors a les sis hores que tindrà la consideració de jornada efectiva en aquelles empresa que ja ho tinguessin així reconegut.
Així mateix el conveni conté un ampli capítol sobre conciliació de la vida familiar, personal i laboral, amb especial regulació sobre reducció de jornada per guarda legal o cures a familiars.
Quant a la cobertura en els casos d’incapacitat temporal amb independència del motiu de la mateixa, les empreses hauran de complementar fins al 100% de les retribucions percebudes pel treballador fins a un període màxim de quinze mesos. Igualment es fixa una assegurança en cas d’accident o malaltia professional de 20.000 euros, que s’incrementarà a partir del 2017 en 25.000 euros.
En matèria salarial es fixa un increment del 0,75% per a l’any 2014, d’un 1% pel 2015 i d’un 1,30% pel 2016. Amb clàusula de revisió salarial per a cadascun dels anys en els termes fixats.  Així mateix es fixa un nou complement denominat complement salarial d’homogeneïtzació que tindrà efectes per a aquelles noves contractacions que es produeixin a les províncies que es vagin incorporant al conveni i que persegueixen minimitzar les possibles diferències que poguessin produir-se en relació amb l’actual situació, aquest complement estarà afectat pels increments pactats. Per a aquells treballadors que en l’actualitat estan en actiu i estiguin afectats per convenis provincials mantindran el seu actual nivell retributiu si fos superior al fixat en les taules de salaris basics. El conveni ha contemplat mecanismes per casos on les empreses poguessin recórrer a mecanismes de inaplicació del conveni col·lectiu, donant un tractament especific a la petita empresa.
El nou conveni col·lectiu conté regulació sobre política efectiva d’igualtat entre dones i homes, protocol d’actuació en casos d’assetjament per raó de sexe o sexual, i protecció per a la víctimes de violència de genere.

En conclusió aquests són els aspectes mes significatius del nou conveni col·lectiu estatal de comerç de drogueries, herboristeries i perfumeries, que com us dèiem amb el seu acord aconseguim recuperar la cobertura de la negociació col·lectiva per un numero molt important de treballadors i treballadores que de manera majoritària estan en petites i mitjanes empreses i que en conseqüència es trobaven en pitjor situació i amb més dificultats per a la labor sindical i de defensa dels seus interessos i drets.