L’ingrés mínim vital lluny de donar resposta al problema estructural de la pobresa, només cobreix l’11% de les llars catalanes sense ingressos

L’excés burocràtic, la lentitud de l’administració, les irregularitats en la tramitació amb la intenció de retardar el màxim les respostes a les sol·licituds, les dificultats d’encaix d’aquesta prestació i els problemes de coordinació interadministrativa, han suposat una carrera d’obstacles interminables en el primer any de vida de l’ingrés mínim vital (IMV). El Govern de l’Estat ha fallat estrepitosament en els objectius que fa un any van declarar i només han arribat al 30,6% de les llars previstes: 260.262 de les Continua llegint